[Català | Castellano]

Preguntes

freqüents

pregunta

Pots contactar amb nosaltres, trucant-nos o escrivint-nos un missatge, si creus que necessites més informació, o tens una consulta a fer-nos respecte a la Psicologia en general, com també per a demanar hora a qualsevol de les nostres consultes. Tanmateix, aquí tens un petit recull de preguntes que sovint ens son fetes als terapeutes. Si no trobes el teu dubte pots plantejar-lo mitjançant el formulari i, tret que desitjis una resposta privada, el penjarem junt amb la resposta.

Durant molt de temps, massa potser, s’havia considerat que no estar sà suposava principalment patir qualsevol problema que ens afectés físicament i que tingués únicament una explicació en l’àmbit de la medecina, i per tant el motiu en un desajustament fisiològic, de manera que només el metge de família o una intervenció de l’especialista podria resoldre-ho

Així, es deixaven de banda, o en el pitjor dels casos s’estigmatitzava, a qui patia altres problemes que, afectant també la seva salut, no s’originaven per causes físiques sinó que el seu punt de partida era la ment. D’aquesta manera, les persones que sofrien d’aquests problemes, havien de fer front a uns símptomes que els limitaven a l’hora de fer una vida plenament satisfactòria, alhora que en ocasions també havien d’enfrontar-se amb la incomprensió del seu entorn, cosa que suposava que el fet de visitar la consulta d’un psicòleg era vist com quelcom propi de persones febles, per la qual cosa amb massa freqüència el patiment era portat de manera silenciosa i punyent

Afortunadament avui en dia es te més consciència i s’ha acceptat més socialment el fet de que tothom podem passar per dificultats que ens afectin en la nostra vida quotidiana, dificultats de caire personal, amb la nostra parella o la nostra família, les quals ens trobem incapaços de superar per nosaltres mateixos, cosa que també ens ha portat a contemplar com un fet perfectament normal la necessitat i el dret que tenim tots de poder fer una vida el més satisfactòria possible, i la idea de que visitar un professional terapeuta és un recurs per tal d’aconseguir-ho.

Qualsevol malestar psicològic o qualsevol circumstància vital que no puguem abordar per nosaltres mateixos pot ser motiu de consulta. El millor és no esperar a que la situació se’ns faci molt complicada: una tendència errònia força comú és la de confiar en què els problemes es resoldran sols... quan ben a l'inrevés, sovint és necessari posar de la nostra part per a solucionar-los. Normalment, els problemes mai desapareixeran sols.

Un psiquiatra és un metge especialitzat en trastorns mentals. Els psiquiatres aborden els problemes del pacient des d’una perspectiva fisiològica (tractant el cos), tal i com s’aborden les malalties mèdiques, bé sigui prescrivint medicació o qualsevol altre intervenció mèdica destinada a equilibrar la bioquímica del cervell. En canvi, els psicòlegs s’encarreguen d’avaluar i tractar de forma personalitzada els clients, incloent tant en l’avaluació com en la teràpia les particularitats personals socials, situacionals, de relació amb els altres, conductuals i emocionals que han portat la persona a la consulta.

La psicologia clínica pot ser confosa amb la psiquiatria perquè generalment tenen metes similars (alleujar el malestar psicològic), però ho fan per camins diferents: el psiquiatre té una visió mèdica del problema, mentre que els psicòleg té una visió més complerta de la persona.

A la pràctica, psicòlegs i psiquiatres treballen junts en equips multidisciplinaris juntament amb treballadors socials i/o treballadors ocupacionals per a proporcionar un enfocament multimodal quan els pacients presenten problemes que així ho requereixen.

Sí, efectivament: un psicòleg et pot ajudar a travessar circumstàncies difícils caracteritzades per emocions doloroses o negatives (per exemple, anticipació de canvis importants, vivències personals de fracàs, pèrdues).

També et pot ajudar en processos aparentment crònics, com ara algunes actituds davant la vida que causen un intens malestar en àmbits diversos (parella, feina, família, amistats). En ambdós casos està especialment indicat començar un teràpia.

La relació entre el psicòleg i el client és una relació basada en el respecte i en la confiança: per aquest motiu, el millor psicòleg per a un determinat client serà aquell amb el que el client es senti més còmode i que l’inspiri major confiança.

En el cas dels adults que consulten de forma individual, la persona que presenta el problema és la que ha d’anar a teràpia. Ara bé, és molt probable que els psicòleg consideri interessant entrevistar a algun familiar o persona propera al client, sempre amb el seu consentiment.
En el cas dels nens, moltes de les visites inclouran també als pares (a vegades sols, a vegades amb el nen).
En el cas de la teràpia de parella, es realitzaran sessions conjuntes i algunes individuals amb cada membre de la parella.
En el cas de la teràpia familiar, es realitzaran algunes sessions individuals a més de les sessions conjuntes amb tots els membres de la família.

A grans trets, unes 10 o 15 sessions poden ser suficients per a tractar un problema concret i ben delimitat. Tanmateix, les situacions més complexes poden requerir més sessions. En qualsevol cas, el psicòleg i el client pacten directament la durada de la teràpia, desprès que el professional hagi dut a terme l’avaluació concreta de cas.

Habitualment, les sessions tenen una durada de 50 minuts, tot i que les sessions inicials poden ser una mica més llargues.

El més habitual és pactar una sessió setmanal al començament de la teràpia, tot i que a mesura que avanci el tractament es pot pactar fer una sessió cada dues setmanes.

Sí, tenir vergonya per anar al psicòleg al principi és força habitual. A més, abans de decidir-se a començar la teràpia, el client por tenir la sensació “d’anar a parlar dels seus problemes amb un desconegut”. Però tant aquesta sensació com la vergonya inicial s’esvaeixen ràpidament desprès de la primera sessió.

No, no només parla el client: la teràpia és un diàleg entre el psicòleg i client, no es tracta d’un monòleg de només un d’ells.

No, a teràpia no només es parla del passat i dels esdeveniments traumàtics. Tot i que aquests poden tenir la seva influència en la realitat actual del client, la teràpia es centra en que la persona pugui resoldre la seva situació aquí i ara.

Tot allò que el client explica a la consulta és absolutament confidencial.

La informació sobre el client de la que el psicòleg disposi està subjecta a un dret i un deure de secret professional que només pot ser eximit pel consentiment exprés del client, llevat els casos que marca la llei: els psicòlegs ens regim per un codi deontològic propi que, entre d’altres obligacions, expressa de forma explícita que cal preservar la confidencialitat entre el client i el professional.

Sí, totes les persones podem canviar, però per això no deixem de ser nosaltres mateixos. De fet, canviem moltes vegades durant la vida sense que aquest canvis ens siguin perceptibles. Els canvis que es proposen en teràpia van dirigits exclusivament a millorar la qualitat de vida del client.

Sí, es possible que es donin recaigudes, tot i que no sempre es produeixen.

Val a dir que els psicòlegs entenem les recaigudes com a una part més del procés de canvi, mai les entenem com a un fracàs. A més, en cas de recaiguda, el client disposa de major quantitat de recursos per poder continuar: encara que es recaigui, el client no torna al punt de sortida, sinó unes quantes passes més endavant.

No, no cal prendre medicació de cap tipus.

Tot i això, en casos greus d’ansietat, depressió o altres trastorns que generin un gran malestar que interfereixi de forma molt significativa en la vida quotidiana, el psicòleg pot derivar el client al psiquiatre per fer-ne una avaluació conjunta i valorar si prendre medicació ajudaria el client.

Invertir en un mateix i en la pròpia salut mai no és car: el benefici que es pot obtenir supera àmpliament el cost econòmic.

Fés la teva consulta...

Fés la teva consulta...